press

El gran silenci

Punt Diari. Barcelona, divendres, 20 de febrer del 2004
La contra / Montse Majench

Foto-performance d’en Tres, col·leccionista de silencis, amb un tast de la mort.

A més de dos i de tres ens hagués agradat acostar-nos a Arco 04, la fira madrilenya amb més artistes per metre quadrat que es coneix. Una d’aquestes cites on aparentment es pot trobar alguna cosa, un quadre, una persona, un encàrrec, una sorpresa, una idea... Ho llegim als diaris i potser l’any que ve. Però en Tres, investigador del silenci, no s’ho empassa. La seva primera acció de l’any va ser un Concert per a apagar #14 a la Cascada del Cafexo, a Sotomayor, Pontevedra. Un concert on va despullant sorolls fins a deixar el silenci nu. I aquella nit, quan dues dones aturaven amb les mans l’aigua del sortidor i no és va sentir ni una gota, va pensar que aniria a Arco, com l’any passat, a omplir-se d’imatges i vivències.

Les coses s’han torçat i en Tres, enrabiat, després d’un temps de sentir-se com mort, en silenci, ha passat a l’acció i el proppassat dijous, el mateix dia que començava la fira a Madrid, va decidir fer-se una foto, mort al carrer, amb un diari obert per la pàgina on parla d’Arco, ensenyant a cor obert el lema de la seva recerca: la paraula silence estampada a la samarreta. Hi ha cinc fotos, una per cada dia que dura Arco, fetes en cinc punts de la ciutat per cinc fotògrafs, professionals amics.

La foto de dijous, la primera, respon a l’impuls del dit i fet, amb la complicitat de Lydia Zimmermann, equipada amb camera digital. El cadàver de ficció es situa a les escales del Palau de Justícia on, per casualitat, hi toca l’últim raig de sol. No hi havia figuració i tampoc ningú no s’hi fixa. Divendres, Olga Carretero va disparar la Hasselblat 6x6, color, des d’un balcó del carrer Bruc. En Tres jeia a terra, enmig de l’Eixample i va passar casualment un amic, en Guix, i es va sumar a l’escena que composaven uns mecànics i el gosset de l’herbolari al voltant del cos estes. Dissabte, a la vorera generosa del Passeig de Gràcia, davant l’Hotel Majestic, Javier Carles, diapositives color, va immortalitzar els vianants espontanis que acudien a socórrer en Tres. Sobre els hexàgons gaudinians, gràcia divina pensava ell, mentre una senyora acceptava el joc de prendre-li el pols per la foto i un turista trucava l’ambulància. El silenci absolut de la mort s’acompanya de veus, sirenes i campanes. Diumenge, el punt d’encontre va ser la plaça de Catalunya, moments abans de la concentració per recordar l’inici de la guerra ara farà un any. En Tres es feia el mort. Va passar un metge disposat a atendre’l i Cosmo Campbell, amb negatiu color, ho va captar. Una desconeguda el va estrènyer entre els seus braços encerclada pels curiosos que es demanen si la realitat és ficció.
El darrer dia d’Arco va despertar gris i plujós a Barcelona, un dilluns humit i fred, apte per quedar-se a casa, en silenci. Tot i les condicions adverses, en Tres va estirar-se a terra un cop més, immòbil al bell mig de la Rambla, primer sobre el dibuix de Miró, mullat, i després davant la parada de flors de la Carolina, que en aquell moment rebia l’encàrrec de preparar una corona. Els Mossos d’Esquadra van baixar de la furgo al descobrir un home ajagut amb la cara tapada però al veure la Carmen Escudero amb la camera atenta, van tocar el dos, deixant el Tres amb la seva pel·lícula, blanc i negre i color. Han quedat cinc fotos, prova irrefutable d’un home que mor cada dia, a la recerca de la definició del silenci.

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Tres: tres@elsilencio.com
web design: cristina casanova
web master: jaume presas