press

Escolteu aquest slienci

ESCOLTEU AQUEST SILENCI
Lis Costa . revista Transversal, març 2000.

SILENCE SCIENCE és possiblement l'únic segell discogràfic del món que s'ocupa explícitament del silenci. El seu director-Tres- l'investiga des de fa quinze anys, i aquest estudi es concreta en totes les disciplines en què treballa: la pintura, l'escultura i la música (La T, Klamm, UMBN Aleatoria, Zush Tres), així com en altres activitats paral·leles. Per exemple, des de fa dos anys, dintre del programa d'Arts en directe "Intermix" que té lloc al CCCB, ha organitzat el MUTED, una instal·lació plural que s'inaugura amb un còctel silenciós, en la qual tenen cabuda concerts, conferències, projeccions de vídeo, arts plàstiques... tot lligat pel nexe comú del silenci.

Fa uns quants mesos, amb el suport de la distribuïdora K INDUSTRIA CULTURAL, van decidir tirar endavant SILENCE SCIENCE, un arriscat projecte discogràfic que es va presentar a la darrera edició del Sónar, l'estiu del 99. Tres va manifestar que la intenció del segell és promoure tots els treballs d'àudio relacionats amb el món del silenci, ser una plataforma per a qualsevol músic del món que vulgui experimentar amb el silenci. Segons va dir, el projecte sorgeix, en primer lloc, del convenciment personal que el silenci també és música; en segon lloc, de la temptació incontenible de revolucionar el mercat amb un producte nou -discos que sonen de tant en tant-; i, per últim, de la voluntat de cridar l'atenció sobre el tema del silenci en tots el seus sentits.

Amb una bona dosi d'ironia, parodiant el llenguatge publicitari que s'usa per vendre productes de consum, el full de presentació del segell diu: "Benvingut el silenci, el so del futur. SILENCE SCIENCE neix amb un ímpetu extraordinari, disposat a revolucionar el mercat de la música amb un sol element: el silenci. El so més fort que existeix. Need a new drug? Try silence, the loudest of all sounds. Els magatzems de discos són plens de sons enganxats els uns als altres. Donem una mica de silenci a les botigues! Excés d'informació, massa música i res nou. Per què no una mica de silenci? Entre posar un disc que soni tota l'estona i no posar res, hi ha una alternativa: posar un disc amb alts percentatges de silenci, que ens permetrà disfrutar del so i també del silenci. Un disc que soni de tant en tant. Neix una nova dimensió en l'escolta, a partir de l'experiència de veure's sorprès una vegada i una altra per sons i silencis. És nou! No és ambient!, és simplement silenci. Per fi a la venda."

Tal com diu Tres "és l'únic segell discogràfic que ven silenci", i això el diferencia de tota la resta. Perquè sigui evident, a la capsa hi ha un advertiment que informa els possibles compradors: "Warning: this cd contains a high % of silence". Els dos discos que fins al moment ha editat SILENCE SCIENCE en són una prova. El primer, que du per títol The conceptual high volume silence, és una recopilació de deu temes compostos per alguns dels dj's més destacats de l'actualitat internacional: Surgeon, Mr. C, Funk D'Void, Ian Pooley, Angel Molina, Beroshima, Charlie Hall, Dj. Feelgood i Hell. Tres els va proposar que fessin "un silenci", és a dir, el seu propi apropament al silenci en la música, i tots ells van coincidir a trobar-ho un desafiament interessant i insòlit.

Per a la majoria de djs el silenci no existeix, no té cabuda en les seves sessions, per la qual cosa han interpretat la proposta d'una manera molt conceptual i resulta curiós veure com han fet funcionar l'enginy per fer soroll amb el silenci. El resultat és un cd, musicalment i conceptualment molt atractiu que, a més, conté una breu informació escrita per cada dj sobre el mètode i les eines utilitzades per compondre el seu tema. Per exemple, Surgeon explica que ha creat la peça amb un aparell que s'usa per processar senyals d'input, però ell no n'hi ha posat cap, de manera que els sons resultants procedeixen de l'interior de la màquina. Per a Mr. C, el so més fort que ha sentit és el silenci de després d'una rave, xiulant-li a l'orella. El seu tema es desenvolupa com una narració on es van sentint tots els sons de la història: el final de la rave, el viatge cap a casa, les claus que obren la porta, la respiració, la música relaxant i, per sota, el xiulet agut que els qui pateixen de Tinnitus diuen sentir. El tema de Charlie Hall és el resultat de passar per un delay els sorolls que fan les màquines del seu estudi quan les apaga, quan les deixa en silenci. I en aquesta línia es mouen la resta. Jeff Mills, Slam, Luke Slater, Garnier i altres no van arribar a temps per al primer volum, però ja està en marxa una segona recopilació amb invitats del país com Evol, Groof o Charly Brown.

El segon cd és obra de Tres i es titula 67' OF S.I.L.E.N.C.E. En aquest disc, Tres va partir de la durada de 67 minuts, fixada pel lloc que ocupen les lletres de la paraula "silence" en l'abecedari (19+9+12+5+14+3+5), per confegir set peces que combinen els silencis amb música de cambra, música concreta, tecno, pop, ambient, drum'n'bass, tot travat pel silenci. La idea del disc s'ajusta a l'autoexigència d'organitzar silencis en el temps, de fer un disc de silencis, un disc en què el silenci no pogués passar desapercebut. Parteix de la base que abans de començar una peça de música el que hi ha és silenci, i que el músic tendeix a omplir completament l'espai de temps de la peça amb sons, a fer desaparèixer el silenci, que no és altra cosa que la matèria sobre la qual es construeix l'arquitectura musical. El seu disc és un experiment que s'ha acostat a la música entesa com a "organització del silenci", no com a "organitzacio del so". Tres ha agafat, doncs, l'element comú a totes les músiques -encara que n'hi hagi molt poques que el tinguin en compte- i l'ha convertit en el fil conductor de tot el disc. L'autor ha anat buidant capes per construir silencis, la seva obsessió era que els silencis es notessin, se sentissin. Tres considera que el temps anquilosa la música i que treballar amb el silenci dóna llibertat, la llibertat de no haver de tenir en compte el temps. A 67' OF S.I.L.E.N.C.E hi ha molts minuts de silenci, però Tres hi juga donant-los la mateixa entitat que als sons, de manera que en cap moment es té la sensació de pedaç. Silencis, sorolls i sons llisquen amb fluïdesa, sense perdre de vista en cap moment que un tema és un tema i que el silenci en forma part. Es tracta d'un disc amb moltes connexions intratemàtiques, tant pel to, delicat i contingut, amb canvis de volum que et transporten del silenci al so i viceversa, com pel fet que hi ha fragments que es van repetint en diversos temes, com la veu de Tres emetent consignes sobre el silenci, veus de cantants clàssics, fragments d'orquestra de corda, sorolls produïts per mitjans de transport i, evidentment, silencis.

Tal com diu Tres, no hi ha comunicació sense silenci i tampoc no hi ha música sense silenci. El món en necessita, però la civilització tecnològica manifesta el seu instint de domini i de poder colonitzant-nos amb la música i el soroll, mantenint distreta i ocupada la gent. Per què no una mica de silenci? Escoltem-lo.

Lis Costa

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Tres: tres@elsilencio.com
web design: cristina casanova
web master: jaume presas